dimarts, 20 de maig de 2014

Les quatre cosines: . 39.- A la meva cosina de Xile


(Teresa Casas)
.
M’ escrius... I en fas les cartes tan amables
que llegint-les tinc ganes de plorar...
I recordo aquells temps tan agradables,
quan sovint jo et venia a acompanyar!
...
Ens recordem les coses d’aquells dies
que floria la nostra joventut...
Les nostres cartes sembles poesies,
sospirs d’alguna cosa que hem perdut!
...
Jo m’estic resistint tanta desgràcia
i sento, quan m’escrius, un gran consol.
Ja no veiem Festes Majors de Gràcia,
ni aquella –tan brillant- Plaça del Sol!
...
La solitud de França ja em subleva,
prô a embarcar-me no estic prou decidit...
Potser quan jo et besés, cosina meva,
tindria gelosia el teu marit!
...
Tampoc vindré amb els meus... Coses senzilles,
passar la mar i vèncer tants perill!
Quan fóssim arribats, les teves filles
potser em conquistarien els meus fills!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada