dimarts, 20 de maig de 2014

52.- A Violeta Rossinyol, filla de l’escriptor Ramon Rossinyol, que dorm al costat meu.


.
Coneixia el teu pare, perquè porta
el cognom tan sonor de Rossinyol...
I la passió d’escriure se’ns emporta
des de que ens surt tota la llum del sol!
...
I de nits ens diem unes tals coses
que el nostre llit torna a semblâ (1) un bressol:
parlant de Violetes i de Roses,
ell sembla anar trobant algun consol.
...
De Montserrats jo parlo i d’Angelina,
perquè sempre parlem del que el cor vol...
Prô aquest cor meu malalt –ja s’endevina-
Sols estima i sofreix... i vol i dol...
...
M’ha ensenyat el retrat de dues filles
que diu que tenen d’una flô (2) el bell nom,
perfum de coses bellament senzilles,
color de roses que ha admirat tothom!
...
I ell veu en els meus ulls blavor llunyana
d’un cel radiant que boires han cobert...
I parla de muller, filles, germana...
amb la veu del que clama en el desert!
...
Mirant el cel no veig àngels que volin
i són tan lluny els pics de Montserrat...!
I ell va pensant que un dia el consolin
uns rossinyols que lluny se n’hi ha volat...
...
Tot el cel blau de nou veurem un dia
i sentirem el cant dels rossinyols...
Tot sospirant i tot fent poesia,
Ens sembla que no estem tan i tan sols!
...
Si m’he tornat –un xic- anacoreta
tot silenciós de tant estar tot sol,
he retrobat la lira del poeta
cantant a Violeta Rossinyol!
...
(Camp de Récébédou, 25 de novembre del 1941).
...
(1) Semblar.
(2) Flor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada