dimarts, 20 de maig del 2014

51.- A un eloqüent advocat.


.
Ets un prodigi d’expressió lingüística.
Dius “Blíbia”. Dius “abon”. I dius “bribar”.
I la dicció et resulta tan artística
que em plauria sentir-te perorar.
...
Ens parles del “poblema” i del “pograma”;
tens accent castellà de Martorell;
la teva veu de baix sembla que brama
quan de cantar ben alt et ve el rampell.
...
Com que ets tan servicial, gent castellana
-bon auditori que no s’escruixeix-
et prega i tot seguit de bona gana
cada matí els llegeixes “La Dépêche” (1)!
...
La teva traducció és tan encisera
Que, quan acabes, surto d’un malson.
Tens la prosa espanyola molt planera,
com cert francès d’”aller par la maison”! (2).
...
Parles de “los meneos”comunistes;
d’un afer molt serioso i compromès;
que el resultat de certes entrevistes
“ha encorajado el pueblo polonés!” (3).
...
Ets un “àrbrit” de futbol, no d’estètica.
Em penso quan estic al teu costat
-i no invento pas cap mina magnètica-
que Pich i Pon (4) devia ésser advocat...
...
(1) Diari del Sud de França.
(2) Traducció literal al francès de: “anar per casa”.
(3) Traducció literal al castellà de: “ha encoratjat el poble polonès”.
(4) Alcalde de Barcelona de primers del S. XX famós pels seus lapsus.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

El meu avi Jaume Grau Casas.

Petita biografia. En Jaume Grau Casas va néixer a Barcelona el 1896, fill d'en Sebastià Grau i Fageda, d'Olot, germà i gendre ...