dimarts, 20 de maig de 2014

49.- A un refugiat sordmut.


.
Fregues gibrells o bé peles patates;
dels de la cuina ets el més actiu;
ets habilíssim a matar les rates;
sense sentir-hi, escoltes amb l’ull viu!
...
Parles, magnífic, amb la teva mímica;
i la teva expressió és la més fidel
quan blasmes, mut, l’autoritat fatídica
d’un guàrdia mòbil que té massa zel.
...
Com que no parles ets molt ric en obres,
i vas adelerat pertot arreu;
som amics, i algun cop em dónes sobres,
car, si no se n’hi posa, no se’n treu!
...
Tens gentilesa, simpatia, ganxo;
i proclamo ben alt i en tot moment
que, quan avises que està llest el ranxo,
el teu parlar de mut és eloqüent...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada