.
No us veig d’anar al cinema la fal.lera,
ni tirar-me més sucre al meu cafè,
ni tan sovint obrir-me la nevera,
ni que us rigueu de mi no sé per què...
...
Ja no us vinc a empipar. Ja no us demano
que em deixeu algun llibre del papà.
No veig que fan alçar-vos del piano
perquè aquest “onclet” vostre se’n va!
...
No us privo de tractar de coses vostres,
escoltant-vos parlar graciosament...
Ja no em puc presentar a l’hora dels postres,
ni dir-vos amb facècia “Danke schoen!”.
...
Prô un record de vosaltres m’acompanya
i en vosaltres sovint em fa pensar:
ve a explicar-me gramàtica alemanya
el vostre exprofessor de català!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada