dimarts, 20 de maig de 2014

43. A la meva cunyada de València


(Rosa Domènech) (1)
.
Quan Barcelona era “alliberada”
venia a “alliberar-te” el teu promès...
I m’ assabento que ara ja ets casada
i ets feliç com si no hagués passat res!
...
Que ja tens una nena ben xamosa
i que feliç la teva vida riu...
el meu niu se l’ha endut la tramuntana.
I jo, tot sol ací, ja he fet a tots!
...
I jo en canvi no sento ta germana
i no puc besar mai els teus nebots...
El meu niu se l’ha endut la tramuntana.
I jo –tot sol aquí-, ja he fet a tots!
...
Si en van fugint cosines i cunyades,
a Barcelona un jorn jo tornaré!
Sols penso amb melangia de vegades
que quan hi torni... no t’hi trobaré!
...
(1) Germana de la meva iaia Angelina, Morta els anys 90. L'ultima germana morí als 100 anys l'any 2.014. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada