.
Com la meva muller, també senties
separació forçosa del marit...
Has lliurat amb fermesa nits i dies,
i per últim amb ell t’has reunit!
...
No et cal arrossegar les criatures,
puix tens regalimant lluna de mel...
No has de témer terribles aventures:
encara podem veure un tros de cel!
...
No hem fet res més que canviar de branca,
buscar l’ Amor en un recer més alt...
A mi... encara la parella em manca:
me l’ha tirat a terra el temporal!
...
Perquè la nit tornés a fer-se dia,
amb bell coratge has aixecat el sol...
Bell bocatge de mel i melodia
d’aquell que se’n va a França rossinyol!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada