dimarts, 20 de maig de 2014

36. A la meva muller, la nit del 24 de desembre del 1939.


.
Avui no et descric pas negrors d’exili,
ni el patetisme tinc exagerat...
D’uns bons amics m’ha pervingut l’auxili:
el privilegi d’ésser convidat!
...
Quan m’havia menjat la meva sopa
-no he rebut “mandat-poste”, ni paquet-
m’ha sorprès –navegant faent en popa!-
la platja hospitalària d’un banquet.
...
Un banquet nadalenc que m’oferia
l’esplendidesa dels germans Savall.
De tot el que és possible ací hi havia...
Deixa’m dir- t’ho aviat: he menjat gall!
...
S’ha brindat amb xampany de la Xampanya,
La copa per vosaltres!aixecant...
els torrons –quin perfum!-vinguts d’Espanya,
de terres de Xixona i d’ Alacant!
...
La taronja i el plàtan eren dolços,
prô al lluny es veia el Pirineu nevat...
d’ un sentiment han bategat els polsos
i els llavis d’ un record han sospirat!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada