dimarts, 20 de maig de 2014

35. A la meva muller, la nit del 25 de desembre del 1939


.
Després de tres anyades de laïcisme,
avui sento enyorança del Nadal.
De les profunditats del meu abisme,
veig resplendir el missatge angelical!
...
No estic trist, puix m’envolta gent que canta,
que espanta els mals tal volta amb aquests cants...
ara comprenc què és una nit santa:
sant nit per a tu i els meus infants!
...
Suporto bé la nostra estranya vida,
prô aquesta nit més que altres nits tinc fred;
no enyorem el confort, cosa exquisida,
ni voldríem millors sostre i paret!
...
Voldria estar-me a casa... amb displicència
veient els tràfecs i els preparatius;
lliurar-me a la lectura amb vehemència,
a penes escoltant allò que em dius!
...
Voldria riure’m de la gent ingènua
que s’alegra en moment determinat;
prô voldria trobar-me –oh lluita estrènua!-
ben a prop dels meus fills i al teu costat...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada