dimarts, 20 de maig de 2014

33. A Angelina, la meva muller.


(13 de desembre del 1939)
.
Sempre he sentit l’encís d’una minúcia.
Les papallones m’han daurat els dits...
Em recordo de tu, per Santa Llúcia,
comprant figures pels germans petits!
...
Ja no vas al concurs de les “Llucietes”,
puix no treballes a “La Innovació”:
no vinc a dedicar-te parauletes,
tan vulgars, prô tan plenes d’emoció!
...
Ja no t’espero pel portal de l’Àngel,
des d’allà fent un raid al Paral.lel.
ara estic esperant un altre Arcàngel ...
Diuen que serà un altre el nostre cel!
...
Aquelles tan xamoses figuretes!
Diu que la “ditxa” ens portarà de franc
-i tindrem abraçades ben estretes-
El Rei negre, el Rei ros o bé el Rei blanc!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada