(Miquel Farrús)
.
En aquest camp t’han retallat les ales,
però encara sents algun aplaudiment.
En recordes aquell “Principal Palace”,
quan ballares davant de tanta gent!
...
Amb nosaltres només la balles magra,
de ballar amb la més lletja t’has cansat;
aquell somriure teu s’ha tornat agre;
et bellugues, no es mous en llibertat!
...
Ja no pots ésser ací príncep de Gràcia
-graciosa Gràcia que tots hem perdut!
i et consola només l’aristocràcia
dels records de la teva joventut!
...
Ballarí deliciós, àgil, sensible,
i de ball acadèmic professor:
si tot sovint alguna cosa ens fibla,
som al ball i ballem amb afició!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada