dimecres, 21 de maig de 2014

25.- A la meva germana Montserrat.


.
Recordo et teu comiat que en sostenia...
I aquell aire normal –tranquil i fred-
d’una germana gran que em protegia
i que sempre em comprava el “Patufet” (1).
...
Recordo tots els anys i tots els dies.
I encara visc les nostres excursions
i aquell ambient –les nostres alegries-
ple d’”Esbarts dansaires” i “Orfeons”!
...
Recordo el treballar de cada dia;
dels diumenges les joies matinals;
i, com vell perfum, la poesia
d’”Aplecs de la Sardana” i “Jocs Florals”!
...
No m’ha deixat aquella joia pura
d’estimar la paraula i l’emoció:
només sabíem de literatura
i no sabíem de revolució!
...
Som del reialme de la fantasia:
uns grans infants d’un conte de Perrault!
Jo segueixo llegint-te poesia
i tu vas escoltant amb fruïció.
.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada