dimecres, 21 de maig del 2014

24.- A la meva filleta Montserrat.


.
Montserrateta (1), que ets una nineta,
que si t’enfades no em vols fê (2) un petó,
que tan aviat t’asseus com t’estàs dreta,
que fuges i t’amagues a un racó!
...
Que em surts a rebre i a tancar la porta,
i em saps dir què hi ha a la taula pel dinar;
que t’agrada pegar-me fent “mà morta”
i que sempre tens ganes de jugar!
...
Ja no t’enfiles a les meves cames,
a pessics reclamant-me l’atenció;
ara no em dónes cops quan jugo a dames,
ni et renyo quan t’enfiles al balcó!
...
Al jardí a collir flors no m’acompanyes;
del quarto “de la química” no et trec mai;
ja no veig com t’espanten les aranyes;
ni un teu salt massa gros no em dóna esglai!
...
Ja no sento el silenci que simules
-de puntetes o anat a rossegons-
quan en la meva distracció calcules
i tot tapant-me els ulls em fas petons!
.
(1) La seva filla, Montserrat Grau Domènech, nascuda a Barcelona el 1934.
(2) Fer.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

El meu avi Jaume Grau Casas.

Petita biografia. En Jaume Grau Casas va néixer a Barcelona el 1896, fill d'en Sebastià Grau i Fageda, d'Olot, germà i gendre ...