dimecres, 21 de maig de 2014

23.- Al meu fillet Jordi.


.
Jordi (1) patordi (2) que fa temps que et miro,ç
que et miro sempre prô que mai no et veig:
quan et crido i no véns sempre sospiro,
i me n’ha d’anar sol a dâ un passeig!
...
Ja no m’ensenyes “el treball de casa”,
ni els migdies no em véns mai a cercar;
no et veig córrer com una bala rasa,
ni amb preguntes no em véns a atabalar!
...
No et sento barallar-te amb ta germana,
discutint a qui toca de tots dos;
ja no et veig empaitar cap sargantana,
ni recollir-me pedres de colors!
...
No véns a demanar-me poesies,
ni et sento com t’aprens a Maragall;
ja no em sents rondinar quan fa mals dies;
ni puc curar-te quan t’has fet un tall!
...
No et veig saltar del llit cridant “bon dia2;
no veig que et rentes i que “fas olor”;
no contemplo el teu son com s’inicia,
ni et puc dir “bona nit” fent-te un petó!
.
(1) El seu fill gran, Jordi Grau Domènech.
(2) No vol dir res: és una rima infantil.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada