dimecres, 21 de maig de 2014

22.- A la meva muller, el dia del seu natalici (23 de desembre del 1939).


.
Avui celebres el teu natalici.
Fa deu anys que hem unit les il.lusions...
La meitat d’aquest temps –tot un suplici!-.
Abans d’aquest exili, tres presons!
...
Fa avui cinc anys, de la presó sortia...
I en llibertat et deia: Per molts anys!
Per un cop més no estem en companyia.
Pitjor presó i més negres averanys!
...
Avui compleixes trenta-dos desembres.
Si ja han volat els vint-i-dos abrils,
de verge bruna les dolçors remembres:
tens ulls i llavis –tot el cos- gentils...
...
Quan la celístia de la nit serena
es filtra i em ve a veure al meu recó,
se’m desvetlla la pell, de desig plena,
i amb viu afany et cerca la il.lusió!
...
I et vaig besant amb joia apassionada
-rosari de les teves perfeccions-
i enyoro les clarors de l’estelada,
del teu pit els esplèndids horitzons!
.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada