dimecres, 21 de maig de 2014

19.- A la memòria del meu mestre Germà Gaston, de Toulouse, de la Congregació de Germans Maristes, assassinat a Barcelona pel juliol del 1936.


.
No t’han assassinat “hordes marxistes”:
la culpa és dels de baix i dels de dalt!
En tenen culpa falsos missionistes
i una incultura bàsica, essencial!
...
L’ensenyança que ens daves era àtica
i eres un precursor de Decroly!
Encara et veig, per la Setmana Tràgica,
que et camuflava una “charcuterie”!
...
T’havia tret, aquesta dolça França,
I ens educaves d’alguns anys ençà...
I la teva bondat, com a venjança,
aconseguia fer-nos-la estimar!
...
Aquesta França tan contradictòria,
pàtria de Fénélon i de Voltaire,
que ens ha tirat per terra la victòria
i que després les portes ens ha obert!
...
Vaig començar cantant “La Marsellesa”
i tanta llibertat m’ha embriagat!
Trepitjo novament terra francesa:
no voltant per París, empresonat!
...
Jo, que estimo els francesos com ningú,
tal volta tinc el dret de pensar així:
“Si no t’haguessin expulsat a tu,
ara no hauríem d’acollir-me a mi!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada