dimecres, 21 de maig de 2014

13.- El Cementiri de Montréal.


.
Exprés per a nosaltres. Trist paratge,
lloc desolat on viuen els records!
Hi hem anat a fer un acte d’homenatge:
un minut de silenci per als morts!
...
Hi ha hagut plors. Hi ha hagut crits. Hi ha hagut blasfèmies...
Hi ha hagut un discurset del Comandant.
I per damunt d’aquestes epidèmies
un orfeó cantava “L’Emigrant”! (1).
...
N’hem retornat amb l’ànima commosa,
sentint als polsos com flueix la sang!
N’hem retornat amb passa silenciosa,
arrossegant els nostres peus pel fang!
...
L’optimisme del cor se’m desaferra
i em van apareixent uns nous afanys...
A un metre vint-i-cinc a sota terra,
ja hi hem deixat dos-cents divuit companys!
....
(1) Poema de Mossèn Jacint (Cinto) Verdaguer sobre un emigrant que enyora sa terra catalana. Musicada per Amadeu Vives, és un tema molt popular.
.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada